Pintura Mural

Després de la bona acollida que va tindre el muralet d’Ondara, comencem a donar-li forma al que serà el projecte en el que invertirem tots els esforços d’ara endavant. Pintarem la Marina i deixarem una empremta visible per a que les generacions que venen darrere vegen que es posible un món millor que s’ha de posar tots els esforços en fer-ho possible.
La història comença per la nostra obsessió en expressar la nostra visió més enllà de la pantalla. Vorer un mural en directe, inspira, conciencia i motiva per fer coses creatives.
Aquesta aventura comença en el Coworking de La Nau lab, de la mà de Hèctor Carrió, Ja feia temps que volia pintar per altres pobles i l’oportunitat hi ha que buscar-la si la vols dur a la realitat. Li ho comente, peguem una mirà pel poble i vec que hi han parets accessibles i visibles a on podriem fer una actuació atística acord en el que creiem que el projecte demana.
– Iep, dòna’m el telf del Regidor de joventut, o el de cultura o el del Alcalde, que anem a fer una coseta guapa per ací, ja voreu.
– Ja el té el teu ell, es posarà en contacte i sino toca-li tu.

En mitja hora després d’eixa conversa estava en un despatx de l’ajuntament explicant la moguda que voliem fer. La rapidesa i la diligència dels regidors impressiona. Dis-me preu, farem números i vorem què podem fer.
Una setmana després ja tenim paret, permís i pressupost aprovat per a fer el que teniem en ment.
Comencem la pintura i en la trià de colors, veiem que hem encertat de plè en el que el disseny demanava. La natura és sabia i els colors evidencien el que pasarà. Negres, antracita, blaus obscurs i demès colors obscurs, simulen la deforestació a la que sotmetem els nostres boscos.
Contrasta en els verds clars i grisos que donen una esperança de vorer de nous els paratges naturals amb un verd ben viu.
Les formes dels arbres cuadrats, les fulles rombotiques i els troncs allargats emulen un paratge no natural, arrosegat per la voràgine constructura del nostre món que acabarà per devorar-lo i no deixar rama verda.
– Rotxa, ací fa una calor que et mors.
– Acabem este fondo i a la picina, ja tornarem quan baixe un poc el sol.
-Ací pega l’ombra per la vesprada?